A Ghana tot s'està contaminat. La terra, l'aire, els recursos hídrics. I també els cossos, enverinats per tanta pol·lució. L'activista i periodista ghanès Mike Anane sap que si aquest ritme destructiu continua hi haurà un punt de no retorn. Quan era petit es banyava a les aigües netes del riu Odaw, a Accra, la seva ciutat natal. Els pares es dedicaven a la venda de productes agrícoles i del peix capturat en rius i mars encara sense emmalaltir. Avui, aquells paratges només viuen al seu record.  Fa anys que el paradís en què va créixer és un munt de cendra. Els abocadors de deixalles electròniques han empastifat tot el país. Ghana s'ha convertit en el receptor d'aquest tipus de residus que, de manera il·legal, arriben des dels països enriquits. Anane explica que Espanya, els Països Baixos, Anglaterra, França o Dinamarca i altres països enriquits han signat la Convenció de Basilea.Un conveni que prohibeix el moviment transfronterer d'aquest tipus de deixalles: "Però ells ho envien argumentant que és material de segona mà i que encara funciona. Per tant, violen aquest acord i totes les regulacions nacionals i de la Unió Europea." Fa més de 20 anys que Mike Anane es dedica a investigar i documentar aquests enviaments: "Conduïa per la zona del port i vaig veure el primer camió ple de deixalles electròniques. El vaig seguir i va descarregar en un lloc que per mi era familiar: al riu, a la llacuna amb vegetació preciosa on hi havia gent que hi pescava. Des d'aleshores hem rebut una allau d'escombraries." Abocador de residus electrònics a Accra (barri Agbogbhoshie)(agències) Un dels abocadors més tristament coneguts era el d'Agbogbloshie, situat a Accra, al barri de mateix nom. Un dels més grans i contaminats del món. L'any passat les autoritats el van desmantellar. No obstant això n'hi ha d'escampats arreu del país: "A l'antic abocador hi podies trobar qualsevol tipus de deixalla electrònica. Des de microones, televisions, portàtils, pantalles d'ordinador, rentadores, aires condicionats... qualsevol cosa amb endoll." Toxines a la sang, i també a la llet materna Al voltant de les muntanyes de residus milers de persones, la majoria criatures, intenten guanyar-se la vida per menys d'un euro al dia. Els desmantellen i els cremen per extreure'n els metalls pesants, principalment coure i alumini. Les columnes de fum tòxic són letals: "Nens de 7, 8 i 9 anys tenen un nivell molt alt, en sang i orina, de metalls com el plom, el cadmi, el crom o l'arsènic." Els seus òrgans, encara en creixement, estan malmesos, tal com alerta Mike Anane: "Jo parlo molt amb ells. M'expliquen que no poden córrer i que no poden jugar a futbol perquè no poden respirar. M'expliquen que tenen mal de cap, erupcions, que els pica tot el cos, cicatrius, talls i que a la nit no poden dormir." L'enverinament dels cossos va molt més enllà. Es va fer un estudi sobre la llet materna i es va descobrir que les dones que havien sigut mares feia poc i alletaven els fills tenien la llet enverinada, contaminada pels químics de les deixalles electròniques. ✍ Mike Anane, periodista i activista de Ghana, fa més de 20 anys que denuncia els abocaments il·legals de deixalles electròniques d'Europa o els Estats Units al seu país: "Abans, això era un paradís; ara, la terra, l'aigua, tot està enverinat."https://t.co/CC0u9VCTMi pic.twitter.com/IVv30HXdrj Solidaris (@Solidaris_CR) May 20, 2022 Les deixalles electròniques que generem, en xifres El 2019 es van recollir a Catalunya gairebé 45 mil tones de deixalles electròniques, uns 6 kg per habitant. Al món, anualment se'n generen uns 56 milions de tones i es calcula que al 2030 arribarem a 74 milions de tones mundials. Només el 17% d'aquesta ferralla electrònica es recicla adequadament, tot i que dins dels aparells hi ha materials valuosos i productes tòxics, segons l'estudi The Global E-waste Monitor 2020. La resta acaba en grans contenidors amb destí al sud global. Com acostuma a passar, els països africans, són utilitzats com l'habitació dels mals endreços on s'hi llença allò que al nord ja no s'utilitza. Ho sap molt bé Eva Vidal, doctora en Enginyeria i delegada del rector adjunta al vicerectorat de Responsabilitat Social i Igualtat a la UPC: "Si mireu als calaixos de casa, quants mòbils hi teniu acumulats? Com que ocupen poc ens n'oblidem i no entren al circuit de reciclatge. Per reciclar aquests aparells es requereixen processos molt complicats perquè estem parlant de nanopeces. I a més no hi ha voluntat política per fer complir la llei que obliga al reciclatge. Pla detall de ferralla electrònica a un abocador il·legal d'Accra(iStock) Per tant, segons Vidal, surt molt més a compte enviar aquests residus a països com Ghana. "Hi ha molts punts en què els residus es perden. Hi ha robatoris, hi ha màfies que surten del circuit oficial. Reciclar aquí es molt car perquè estem davant de materials nocius per a la salut però també valuosos. Fer-ho en una fàbrica europea no compensa perquè s'ha de fer molta inversió en sous i seguretat." Eva Vidal també apunta el poc control a les duanes per evitar la sortida dels contenidors a països tercers. Segons Mike Anane, cada mes s'envien a Ghana entre 600 i 800 contenidors. En aquesta realitat hi tenen molt a dir i a fer els fabricants. L'obsolescència programada provoca excedents electrònics: "Hi ha d'haver regulacions obligatòries per assegurar-nos que els productors es fan responsables de tot el cicle vital dels dispositius electrònics que fabriquen. Des del disseny i la producció, fins al final de la vida. Dell, Toshiba, Samsung, tots en sabem el nom. Ells n'han tret diners. I haurien de ser capaços de recollir-los quan se'ls acaba la vida." Mike Anane, periodista i activista(Catalunya ràdio, Mercè Folch) El paper dels consumidors també és clau, segons Mike Anane, ja que Ghana està pagant la societat d'un sol ús que hem creat: "Els consumidors han de ser conscients del que passa als països en desenvolupament. Per tant no han de comprar el gadget més brillant, només perquè està disponible. Si no es necessita, no s'ha de comprar." Mike Anane ha estat aquests dies a Barcelona convidat dins el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans.